Robert Siegel de NPR prediu a Thomas E. Mann, Ciutadà estudiant universitari a l'Institut lluny del Coneixement Polític de la UC Berkeley, cap a relacions que van des dels presidents i la gestió del Congrés.
Molt més ara en qüestió de precedents a la sang de merda que es mou lliurement entre el president i el líder del Senat de la seva pròpia gent. Manté la mateixa relació que ja ha estat tan mala? Millor, hem estat recorrent al politòleg Thomas Mann, ara de la UC Berkeley i podeu passar molt de temps a Brookings Establishment. Us presentem el programa un cop més.
SIEGEL: Realment, si decideixes mirar enrere per a presidències anteriors i vas a haver de trobar-te, millor, què és – va ser una cites extremadament dolentes que van des d'un fundador i el cap del Congrés, d'altra manera, el lideratge fora del seu grup personal, en què podríeu seleccionar algun tipus de qüestions equivalents?
MANN: Al meu entendre, el nou més proper que podríem tenir és la presidència de Jimmy Carter. Jimmy Carter realment va tenir un terrible iniciat. Dins del cas, van començar que tenen una opció produïda a la seva Casa Blanca perquè pugueu eliminar fonamentalment 17, Crec que en realitat ho era, més de tres-cents sistemes de líquids per a la fundació que la seva classe va fer la recerca de pòlisses d'assegurances. Aquesta gent era un malbaratador, en el qual ell era parar-la o ell.
SIEGEL: Concedir-ne un a membres efectius de Washington mai no sol tenir un nou esperit fora de la comunitat i podeu compartir un valor, és el matchmaking Trump-McConnell perquè ho enteneu regularment, atípic, d'altra banda, fora d'un altre món del que tenim present en tornar a Washington?
MANN: Això és correcte. Això és correcte. I això era una mica de política de barril de porc. Va engreixar el de l'ordinador per fer que les autoritats s'expliquen.
SIEGEL: I ho faràs així com els altres, sempre que tinc en compte, El senador de Mississipí, John Stennis, era un bon combustible del Senat que potser no estava ben atregut a quins esforços per tal de – però no en l'idioma del dia, pel dia – així podeu enfonsar el nou pantà en aquest cas.
MANN: Realment, Crec que és correcte. Vostè pot Russell molt de temps i vostè pot Ed Muskie. Trobareu una gran ombragació sens dubte un dels membres del Congrés tant a la propietat a – l'un a l'altre des de la substància del que Carter intenta suggerir encara que la manera en què ho va aconseguir. Tots els professionals – això sona familiar als dies de Trump – n'ha estat conscient a la premsa (riure). En realitat era més aviat, bé, Ja he estat president escollit, i pots que estic aquí per donar forma als cossos.
SIEGEL: Bé, que va ser una situació d'un president popular beneficiós només que tenia de perquè pugueu començar adversament per un bon Popular més en propietats fora del Congrés. Si decidiu buscar a l'altre costat un exemple efectiu i segur d'un fundador, potser parlant francament dels líders d'algun altre partit quan mireu el Congrés i ho feu realment., el que podria funcionar com a model de caràcter segur de si mateix?
Quins són els models que han forjat una relació exitosa que va des d'un excel·lent president fins a un bon comandant del Congrés?
MANN: Realment, Jo personalment donaria a Ronald Reagan un préstec particular del banc. Reagan juntament amb el seu equip es van adonar que hi havia demòcrates força passats de moda amb els quals potser podrien treballar, com en la primera fiscalitat i podeu invertir registres. De manera que van passar una bona estona fent-ho. No va ser fàcil, tanmateix van fer això, diria des de dins de maneres extremadament pràctiques i podeu tenir una quantitat bàsica del programa gràcies a.
El més important és, perquè la sortida va continuar i pots millorar els dèficits, Reagan, independentment de la seva reputació donat que un ideòleg, En realitat, és una mica senzill tractar amb els demòcrates, signatura fiscal es desenvolupa després de les grans incisions fiscals i tractar millor, generant bastant més tard dins del seu període, atès que aquest president, les despeses de canvi més importants de l'impost sobre la renda quan es mira la possible 100 anys.
SIEGEL: Creus que un de la direcció pot tenir la capacitat de negociar i acabar sent amants del govern, en lloc de preferir-se fonamentalment entre ells o, per exemple, en lloc de respectar específicament tots dos? Pot ser només una manera empresarial en què els polítics estiguin preparats per localitzar articles complets?
MANN: Crec que el material principal per acabar les coses ho prova una vegada que entens què has de fer. I això és el que té plans, tenir creences públiques, una idea de com gestionar-ho.
SIEGEL: Thomas Mann ho és 
en realitat un excel·lent coperiodista que té Norman Ornstein i Elizabeth.J. Dionne de certa guia “Aquell país immediatament després de Trump: Tècniques amb el confós, L'últim Desil·lusionat, L'últim Eager, Juntament amb Potser no, però realment Deportat.” Tom, gràcies per parlar amb tots nosaltres avui.
Copyright © 2017 NPR. Totes les llibertats disposades. Aneu a totes les condicions del servei de les nostres pàgines web i podeu accedir a les pàgines de permisos a l'opció de tenir més informació.
Les transcripcions de NPR estan dissenyades per a la data de venciment ràpida del Verb8tm, Inc., un contractista de NPR, i us lliurarà jugant amb una configuració de processos de transcripció patentada amb NPR. El seu text gairebé segur que no és amb els seus últims mitjans que s'actualitzaran o es revisaran més endavant. Precisió i proporcionareu ming és la llista de sons.
