Hi ha una sèrie de personatges al conte de Voltaire Càndid, però ara em proposo fer un retrat dels més significatius.. Comencem pel personatge principal, central de la?Obra el primer nom de la qual segueix sent el títol del llibre.
Càndid
Des de l'inici del capítol, ens coneixem amb el personatge principal : Càndid. Recordem de passada que "Càndid" és 1 adjectiu que significa sinceritat, en cas contrari es coneix com a ingenu, innocent, ingenu, pur, senzill.
Càndid és un fill il·legítim. Innegablement és el nen “del I s?ur de M. el baró i un bon i honest senyor del barri”. Ens podem imaginar que “els antics criats” del castell eren conscients d'aquest afer i que després van ser acomiadats perquè Voltaire utilitza l'adjectiu “antic”.
Càndid queda 1 jove aventurer que viurà un cap de setmana increïble, puntejat amb moltes voltes i voltes. Càndid queda 1 romàntic, un sentimental, el va i?estar enamorat de Cunegonda i durant el viatge, el va i?deixa't guiar per la voluntat i l'esperança de trobar la teva estimada. Per ella, ho arriscarà tot.
El que és important entendre, és l'evolució del personatge. De fet, i l'origen, un heroi expulsat del castell per haver fet un petó a Cunegonda és 1 caràcter molt crédule, dependent i insegur de si mateix. Això creu cegament les paraules de Pangloss i sempre busca consell d'una altra persona.
És al final del conte quan ens adonem que Càndid es torna més emprenedor i més confiat.. A partir de les seves experiències i observacions 
, esdevindrà un home capaç d'exposar els seus pensaments sense por de cap burla dels que l'envolten.
Pangloss
Pangloss continua sent l'autoritat filosòfica del castell. És el preceptor que ensenya metafísico-teòleg-cosmolo-nigologia. Voltaire crea el teu comentari per fer l'assumpte més pompós, més complexa, més impressionant però finalment veurem més enllà que el raonament del mestre manca de lògica i de sentit. La paraula "nigologia" és còmica perquè l'adjectiu nigaud significa idiota, omplir, estúpid. El nostre nom "Pangloss" significa qui parla tots els idiomes. Però aquesta designació és una marca d'ironia per part de Voltaire perquè l'anàlisi de les paraules del rellotge delata una preocupació de coneixement sòlid.. Així que, Voltaire ens ofereix la caricatura del personatge ridícul i divertit, el retrat d'un orador pedant que exposa tots els temes, fins i tot els més senzills. Això promou una filosofia optimista i el paper permetrà a Voltaire advertir el públic contra aquesta categoria de pensaments.
Martín
Martin apareix per primera vegada al capítol 19. És el company de viatge que s'embarca amb Candide In de Bordeaux. Es presenta com el teu "científic", en cas contrari revela un home de coneixement, d'habilitats. Martin apareix com 1 Manitxeen, altrament revela el teu filòsof que ho veu en gali?està a tot arreu. Donar suport al discurs pessimista, ofereix una imatge desolada de la condició humana. Martin és un anti-Pangloss per als sentits : els nostres homes semblen dolents, la nostra vida és una desgràcia perquè el diable "s'introdueix tan fortament en els afers del teu món" que serà impossible escapar de la desgràcia.. Martin encarna l'Anti-Pangloss. Per exemple, és pessimista, negatiu i absolutament no ho creu?tornar a la felicitat.
Cacambo
Cacambo segueix sent el servent de Càndid i apareix per primera vegada al capítol 14. És un dels rars personatges que dóna consells útils a Càndid. És un desarrelador : no pertany ni a una raça ni a una societat concreta (és el teu “quart d'espanyol, en una carrera mixta a Tucumán”) però té experiència quan veiem la llarga enumeració de les diferents professions. El va i?per tant, sigueu enginyosos i realistes. Es fa càrrec del seu amo, l'empeny a actuar : això es nota amb els verbs d'acció en imperatiu : “anem”, “seguim”, “marxem”, “anem a córrer” (gradació), Així, per la represa de “anem a córrer” en la següent resposta. Això dirigeix les operacions i pren iniciatives de tu. Fixem-nos aquí la nota d'humor en canvi un procés del valet que dirigeix el mestre i no al revés. Encara és misògin : “ella esdevindrà el que pugui” Parlant de Cunegonda.
Cunegonda
Cunegonda, la filla del baró i la baronessa es descriu molt ràpidament. Voltaire utilitza una successió d'adjectius per presentar-lo. Ella és "molt colorida, fraiche, i?Això, apetitós. » ordinariament, fem servir aquests termes per descriure un gall dindi o una au. Aquestes connotacions pejoratives deshumanitzen Cunegonda i presenten Notre com una figura que inspira desig i sensualitat.. Al final del llibre, Cunegonda segueix lletja i repulsiva però malgrat la seva degradació física, Càndid es casarà amb ell igualment. Amb el personatge de Cunegonda, Càndid parla del tema de l'amor, abordant-lo bé i gira al voltant d'aquest sentiment poderós però complex.
